Es posen en marxa quatre projectes europeus per desenvolupar tecnologies dʼavantguarda
«Noves idees per a tecnologies radicalment noves». Aquest és el lema del programa FET Open dʼaccions de recerca i innovació (FET Open RIA) de lʼHoritzó 2020. En la darrera convocatòria sʼhan concedit quatre projectes amb participació de personal investigador de la Universitat de Barcelona. Es tracta de StretchBio, un projecte per desenvolupar nanotecnologia per al tractament personalitzat de tumors sòlids; Neu-ChiP, sobre microxips neuronals; OrganVision, un sistema de visualització dʼorganoides en temps real, i ECaBox, un sistema per conservar ulls de donants. Aquests projectes, que es posaran en marxa en els pròxims mesos, sumen més de 14 milions dʼeuros, dels quals la Universitat de Barcelona en gestionarà prop de 2,8 milions.
«Noves idees per a tecnologies radicalment noves». Aquest és el lema del programa FET Open dʼaccions de recerca i innovació (FET Open RIA) de lʼHoritzó 2020. En la darrera convocatòria sʼhan concedit quatre projectes amb participació de personal investigador de la Universitat de Barcelona. Es tracta de StretchBio, un projecte per desenvolupar nanotecnologia per al tractament personalitzat de tumors sòlids; Neu-ChiP, sobre microxips neuronals; OrganVision, un sistema de visualització dʼorganoides en temps real, i ECaBox, un sistema per conservar ulls de donants. Aquests projectes, que es posaran en marxa en els pròxims mesos, sumen més de 14 milions dʼeuros, dels quals la Universitat de Barcelona en gestionarà prop de 2,8 milions.
La convocatòria europea FET Open RIA, una de les més competitives —sʼhi han presentat més 3.000 projectes des del 2014—, té com a idees clau una visió radical, un objectiu tecnològic avançat i una recerca interdisciplinària ambiciosa. «Només les propostes veritablement excel·lents tenen lʼoportunitat dʼobtenir finançament», afirmava en un article Timo Hallantie, cap de la Unitat FET Open. Els quatre projectes esmentats representen prop del 25 % dels que es van presentar des de la Universitat de Barcelona en aquesta convocatòria.
StretchBio: nanotecnologia per al tractament personalitzat de tumors sòlids
En el projecte StretchBio es durà a terme el disseny, la fabricació i lʼaplicació dʼun nanosistema que permeti monitoritzar i quantificar les tensions mecàniques en biòpsies de tumors sòlids. Liderat pel professor Albert Romano, del Departament dʼEnginyeria Electrònica i Biomèdica i membre de lʼInstitut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), hi participen els professors Florenci Serras, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística i membre de lʼInstitut de Biomedicina (IBUB), i Jordi Alcaraz, del Departament de Biomedicina.
StretchBio obre una nova via dʼaproximació a la medicina de precisió dels tumors sòlids i al seu tractament personalitzat, gràcies a la capacitat dʼindividualitzar lʼús dels fàrmacs anticancerígens per a diferents tumors i pacients. El nanosistema creat, basat en pilars de silici de dimensions nanomètriques, podrà detectar canvis en aquests teixits durant el seu tractament amb medicaments anticancerígens, la qual cosa facilitarà la identificació dels fàrmacs més adequats per al tractament de cadascun dʼaquests tumors.
En aquest projecte, finançat amb 3.822.695 euros, també hi participen la Universitat Politècnica de Dinamarca, la Universitat Albert Ludwig de Friburg, lʼempresa ReadyCell SL i el centre tecnològic Leitat.
Neu-ChiP: microxips neuronals a partir de cèl·lules mare
El projecte Neu-ChiP vol construir microxips de circuits neuronals biològics fent servir cèl·lules mare induïdes humanes. A la UB està liderat pels investigadors Jordi Soriano, membre de lʼInstitut de Sistemes Complexos (UBICS), i Daniel Tornero, de lʼInstitut de Neurociències (UBNeuro) i membre de lʼIDIBAPS.
En aquest xip, les neurones es connectaran entre elles seguint dissenys especials que els permetran dur a terme tasques dʼintel·ligència artificial i dʼaprenentatge profund —actualment executades en circuits electrònics— amb un cost energètic molt baix i fent ús de la computació neuronal natural que tan bé funciona en el cervell humà. Aquests neuroxips tenen avantatges únics, com ara una gran flexibilitat respecte a la informació canviant, així com les capacitats dʼadaptació i dʼautoreparació. La idea dels investigadors és explorar els beneficis de la computació neuronal biològica i fer-la accessible per desenvolupar noves tecnologies per a la societat.
En el projecte, coordinat per la Universitat dʼAston (Regne Unit) i amb un finançament total de 3,5 milions dʼeuros, també hi participen investigadors de la Universitat de Loughborough (Regne Unit), el Centre Nacional de Recerca Científica de França (CNRS), lʼInstitut de Tecnologia Technion dʼIsrael i lʼempresa 3Brain AG (Suïssa).
OrganVision: visualitzar organoides en temps real
Els organoides són agregats de cèl·lules cultivades en matrius tridimensionals que sʼassimilen a òrgans en miniatura simplificats i que tenen algunes de les seves funcions fisiològiques. El projecte OrganVision és una proposta de tecnologia per visualitzar organoides en temps real. Lʼinvestigador principal de la UB en aquest projecte és el professor Martí Duocastella, del Departament de Física Aplicada i membre de lʼIN2UB.
OrganVision vol passar dels models actuals de malalties i del cribratge de fàrmacs a un teixit observable en temps real a escales subcel·lulars i intercel·lulars en un entorn biomicroscòpic. Això permetria desentranyar els processos fisiològics clau en humans. Per desenvolupar aquesta tecnologia, lʼequip investigador està format per experts en camps com ara la microscòpia, la biotecnologia, la intel·ligència artificial i les ciències de la vida, que provenen de diferents tipus dʼinstitucions: universitats i centres de recerca, hospitals i empreses.
El projecte, finançat amb 3,7 milions dʼeuros, està liderat per la Universitat de Tromsø (Noruega), i també hi participen investigadors de lʼHospital Universitari del Nord de Noruega (UNN) i de lʼHospital Universitari Hamburg-Eppendorf (UKE), així com les empreses JenLab (Alemanya) i 3rdPlace (Itàlia) i lʼInstitut de Recerca del Càncer IFOM (Itàlia).
ECaBox: un dispositiu per conservar ulls de donants
El projecte ECaBox (Eyes in a Care Box) consisteix a desenvolupar un dispositiu, en forma de cub transparent, que imitarà les condicions de lʼull humà viu amb lʼobjectiu de fer reviure ulls de donants morts. En el projecte, liderat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG), hi participa lʼinvestigador Ricardo Casaroli, catedràtic dʼOftalmologia de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB.
La tecnologia actual només permet que els ulls de donants puguin mantenir-se a 4 ºC durant un període de 48 hores. Passat aquest temps, la seva degradació és irreversible. ECaBox mantindrà la temperatura de lʼull i els nivells de pH, evitarà la formació de coàguls de sang i eliminarà els rebuigs metabòlics i les toxines. Dʼaquesta manera, podrà mantenir els ulls sans durant almenys un mes, fet que pot ajudar els equips científics a avaluar lʼeficàcia, lʼeficiència i la seguretat de les noves teràpies regeneratives i les proves amb fàrmacs.
Amb un finançament de 3,5 milions dʼeuros, ECaBox està liderat pel CRG i hi participa un equip de lʼIBEC. En lʼàmbit internacional també formen part del projecte el Kingʼs College de Londres (Regne Unit), lʼAssociació per a lʼAvenç de lʼEnginyeria de Teixits, Tecnologies i Teràpies Basades en Cèl·lules (A4TEC, Portugal), lʼempresa Aferetica (Itàlia) i la Universitat de Bar-Ilan (Israel).